EL ESPÍRITU DE VICHY redivivo, escribe Vicenç Villatoro, que se pregunta el motivo de la reacción tan diferente ante el secuestro de los dos periodistas franceses en Iraq en comparación con todos los secuestros anteriores, muchos acabados en asesinato:

[T]inc la sensació que en alguns segments de la societat francesa ha renascut aquests dies l'esperit de Vichy. Sempre he estat convençut que la immensa majoria dels col·laboracionistes de Vichy -que van ser una part molt important de la societat francesa, com s'ha recordat en aquest aniversari de l'alliberament de París- no eren en realitat filonazis. No era un col·laboracionisme mogut per la sintonia ideològica, no gens entusiasta. Era el col·laboracionisme de qui està convençut que un cert grau de col·laboració et fa la vida més fàcil, és capaç d'aturar la ira dels totalitaris. D'aturar-la o si més no de desviar-la damunt dels altres. Una part del col·laboracionisme era simplement connivència amb els totalitaris, mirar cap a una altra banda, fer veure que no es veien els seus crims.
Tinc la sensació que en l'actitud francesa davant del conflicte de l'Iraq i davant del conflicte del Pròxim Orient ha participat aquest esperit de Vichy. No és l'únic component, per descomptat. Però és també aquesta esperança que si no se'ls provoca, si no se'ls molesta, si se'ls dóna de tant en tant la raó, els totalitarismes t'acabaran deixant en pau, no es ficaran amb tu. Potser es ficaran amb uns altres, amb els que han anat a empipar, amb els italians, amb els americans, amb els israelians. Però hi ha el somni d'una connivència amb els totalitarismes que et permet viure la teva vida sense interferències. I, és clar, això era fals a Vichy davant del totalitarisme nazi. I és fals ara, davant dels nous totalitarismes d'arrel religiosa als quals donem aquest nom genèric i difús d'integrisme islàmic.
No cal l'esperit de Vichy per condemnar el segrest dels periodistes francesos. I dels italians. I dels nepalesos. Cal només solidaritat humana i conviccions antitotalitàries. I davant d'això, tots els segrestos són iguals, tots repugnants, tots condemnables.